Vilafranca, punt de trobada

Bon dia famílies,

Aquest dimarts vam participar en el programa Vilafranca, punt de trobada juntament amb el Cau i el GEP on vam parlar de temes d’educació en el lleure. Us deixem un enllaç amb el programa per si us interessa veure’l. Enllaç.

Ens veiem aquest cap de setmana,

L’Equip de Monitors i Monitores del MIV

 

Sortida 28 i 29 d’octubre de MIV3Petit

Bon dia famílies!

Aquest cap de setmana 28 i 29 d’octubre el grup de MIV3P anirem de sortida de dos dies a Puigdàlber com us vam anunciar el dia de reunió.
El cost de la sortida serà de 3€ (si ens ho podeu portar just, millor que millor).
Recordar-vos que intenteu fer les motxilles el màxim de lleugeres.
🕐 Horari:
  • Quedem dissabte 28 a les 10.00h al pàrquing de l’hospital per emprendre la nostra ruta.
  • Per la tornada us demanem que vingueu a buscar els vostres fills i filles a les 12.00h del diumenge al camp de futbol de Puigdàlber (així aprofitarem més per fer jocs i activitats i no acabarem exhausts de caminar).
  🎒 Què hem de portar:
  • 3€
  • Esmorzar i dinar de dissabte (el berenar, sopar i esmorzar de diumenge el farem conjunt)
  • Muda de recanvi
  • Sac i aïllant
  • Pijama
  • Necesser (pinta, raspall i pasta de dents)
  • Roba d’abric
  • CALÇA’T CÒMODE
  • Moltes ganes de passar-s’ho bé!
🌧 En cas de pluja:
En cas de pluja no anul·larem la sortida i us demanaríem que ens portéssiu a Puigdàlber el mateix dissabte a les 10.00h des del pàrquing de l’hospital. No volem que per culpa de la pluja ens quedem sense el nostre espai de treball amb el grup durant la sortida. Ja tenim pensades les activitats i jocs en cas que això passi.
CONFIRMEU-NOS L’ASSISTÈNCIA
(ho necessitem per anar a comprar el menjar
i preparar el material de les activitats)

Entusiasme sospitós

Avui en record de Carles Capdevila us deixem un article que va escriure sobre els monitors i monitores d’esplai i que durant molt de temps va estar penjat a l’entrada del local del MIV.

Entusiasme sospitós

Som en un país abstencionista i desencantat, on se suposa que els joves han d’estar desmotivats. Que alguns d’ells es dediquin a educar la nostra canalla de franc i amb tant d’entusiasme és molt sospitós.

Són uns éssers estranys d’entre 18 i 25 anys que es fan dir monitors d’esplai, o caps d’agrupaments. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d’uns quants milers. S’ha procurat fer burla d’ells com a xirucaires idiotitzats, se’ls ha fet saber que s’han acabat les utopies i que la gràcia d’avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d’anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se’ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d’estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d’un mètode estranyíssim anomenat seguir l’exemple (oi que sona carca?), molts nens d’esplai s’acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d’oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s’adapten als nous temps.

Si almenys tant d’esforç fos al servei d’una secta destructiva, s’entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d’aturar abans que se’ls acudeixi canviar el món de veritat.